SEARCH
You are in browse mode. You must login to use MEMORY

   Log in to start

Repàs Fonètica 2n bat


🇪🇸
In Catalan
Created:


Public
Created by:
Agustí Nadal


0 / 5  (0 ratings)



» To start learning, click login

1 / 25

[Front]


Dels europeus i de les europees

[Back]


Sonores. Les consonants en posició final són sempre sordes però poden sonoritzar en contacte amb la primera consonant o vocal de la paraula següent. És el que es diu fonètica sintàctica. En aquest cas, per tant, la -s final sonoritza perquè la paraula següent comença per vocal.


Practice Known Questions

Stay up to date with your due questions

Complete 5 questions to enable practice

Exams

Exam: Test your skills

Test your skills in exam mode

Learn New Questions

Dynamic Modes

SmartIntelligent mix of all modes
CustomUse settings to weight dynamic modes

Manual Mode [BETA]

Select your own question and answer types
Specific modes

Learn with flashcards
Listening & SpellingSpelling: Type what you hear
multiple choiceMultiple choice mode
SpeakingAnswer with voice
Speaking & ListeningPractice pronunciation
TypingTyping only mode

Repàs Fonètica 2n bat - Leaderboard

0 users have completed this course. Be the first!

No users have played this course yet, be the first


Repàs Fonètica 2n bat - Details

Levels:

Questions:

45 questions
🇪🇸🇪🇸
Dels europeus i de les europees
Sonores. Les consonants en posició final són sempre sordes però poden sonoritzar en contacte amb la primera consonant o vocal de la paraula següent. És el que es diu fonètica sintàctica. En aquest cas, per tant, la -s final sonoritza perquè la paraula següent comença per vocal.
Endinsar
Sonora. La grafia s sols és sonora si es troba entre vocals -s- (casa). En els altres casos és sempre sorda (soc, cabàs, estrany...). Recordem les grafies de les s sordes i sonores: sordes (s,c,ç-ss-)/sonores (-s- entre vocals, z sempre). En aquest cas tenim una excepció: els derivats i compostos a partir de dins i trans (seguits de vocal o consonant sonora) presenten s sonora.
Transformació
Sorda. La s precedida de consonant sempre és sorda i a més va seguida de consonant sorda.
Transatlàntic
Sonora. Excepció. Mireu l'explicació d'endinsar.
Arròs
Sorda. Totes les consonants en posició final absolut solen ser sordes. A més, la -s representa el so d'una consonant alveolar fricativa sorda.
Arròs generós
Sonora. Les consonants en posició final solen pronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora.
Fang
Sorda. Les consonants en posició final solen ser sordes,independentment de la grafia. La g representa una consonant oclusiva velar sonora però en aquesta posició es pronuncia sorda.
Verd granota
Sonora. La grafia g representa una consonantoclusiva velar sonora. No es modifica.
Verd granota
Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb unaconsonant sonora.
Xiuxiuejar
Sordes totes dues. Aquestes grafies representen consonants palatals fricatives o africades però sempre sordes.
Panxa
Sorda. Mireu l'explicació de xiuxiuejar.
Elefant dòcil
Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora. La t i la d són consonants oclusives dentals (sorda i sonora). En realitat, la t s'assimila a la d i es pronuncia d o bé s'emmudeix. En qualsevol cas sona d, és a dir, sonora.
Gent del carrer
Sonora. Mireu l'explicació d'elefant dòcil.
Adob
Sorda. Les consonants en posició final solen ser sordes, independentment de la grafia. La b representa una consonant bilabial sonora però en aquesta posició es pronuncia sorda.
Els homes
Sonora. La h és una grafia muda, per tant la s final sonoritza en contacte amb la vocal de la paraula següent.
Les dones
Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora.
Al segle
Sorda. La grafia s inicial representa una alveolar fricativa sorda i no canvia (està a principi de paraula).
Peix cru
Sorda. El dígraf ix representa una consonant fricativa sorda, està en posició final i segueix una consonant sorda.
Peix gran
Sonora. El dígraf ix representa una consonantfricativa sorda i està en posició final però segueix una consonant sonora i sonoritza.
Roig intens
Sonora. El dígraf ig representa una consonant africada sorda i està en posició final però sonoritza en contacte amb la vocal.
Colze
Sonora. La grafia z representa sempre una consonant alveolar fricativa sonora (en qualsevol posició).
Jaume
Sonora. La grafia j representa una consonant fricativa sonora. La tj representa una consonant africada però també sonora.
Xàtiva
Sorda. La x representa una consonant fricativa (o africada) però sempre sorda.
Xocolata
Sorda. La x representa una consonant fricativa (o africada) però sempre sorda.
Recordeu
Requadre
Recordeu
• En posició final, totes les consonants es pronuncien sordes, independentment de la grafia. • Les consonants sols canvien de sordes a sonores si hi ha un context que obliga a aquest canvi: consonant final en contacte amb vocal o consonant sonora. • La fonètica sintàctica afecta l'última consonant de la paraula en contacte amb la vocal o consonant inicial de la següent. És a dir, en posició inicial, no canvien.
RECORDEU
Requadre
Pot (poder)
Oberta. La o del verb PODER quan és tònica sempre és oberta.
Porta (portar)
Oberta. La e/o seguida del grup -rt sol pronunciar-se oberta.
Crec (creure)
Tancada. Presenten e tancada les e tòniques dels verbs CREURE, VEURE, BEURE I DEURE. Per contra, tenen vocal oberta les formes tòniques del verb VOLER (vols, vol, volen).
Deu
Oberta si és el numeral / tancada si és una forma verbal del verb DEURE. Altres numerals amb e/o obertes: set, nou, deu, dèsset/disset, dènou/dinou.
Home
Oberta. Per evolució. Altres paraules freqüents amb o oberta que hem de conéixer i aprendre: cosa, poble, hora, moble, dona...
Jove
Tancada. Per evolució. Altres paraules freqüents que hem d'aprendre i conéixer ( i que són sordes): poma, dona (verb DONAR, abans s'escrivia amb accent diacrític: dóna)...
Dona (substantiu)
Oberta. Veieu l'explicació d'home.
Cort
Tancada. Excepció. Per posició (seguida de rt) hauria de pronunciar-se oberta però en l'estàndard es recomana la pronúncia tancada.
Herba
Tancada. Excepció. En aquesta posició hauria de ser oberta però es pronuncia sempre tancada.
Tendre
Oberta. La e/o seguides dels grups -ndr- i -ldr- són obertes. Altres exemples: gendre, divendres, cendra...
Moldre
Oberta. Mireu l'explicació de tendre. Hi ha molts verbs en valencià que presenten o oberta seguida del grup -ldr-: MOLDRE, RESOLDRE, ABSOLDRE... No és el cas dels verbs PRENDRE, COMPRENDRE... que tenen vocal tancada. Altrament, verbs com PONDRE, COMPONDRE, CORRESPONDRE, RESPONDRE presenten o oberta. Evidentment, si tenen e/o tòniques es conserven obertes o tancades en la conjugació.
Molt
Tancada si és el determinant, tancada /si és el participi de MOLDRE, oberta. Abans el diacrític ens indicava que era el participi: mòlt, mòlta, mòlts, mòltes. Ara no.
Tou
Tancada. Excepció. En molts casos els diftongs solen pronunciar-se oberts ja que la e/o solen obrir quan van seguides immediatament o en la síl·laba següent de les vocals i/u: ou, bou, dijous, Corpus, ingenu, conveni, col·legi...
Recepta
Oberta. La e és oberta seguida dels grups -pt- i -ct-: projecte, afecta, injecta, idiolecte, concepte...
Pou
Tancada. Excepció. Mireu l'explicació de tou.
Gemegar
Tancada. Les e/o en posició àtona són sempretancades.
Recordeu
Les úniques vocals que poden ser obertes o tancades (per evolució o per context) són la e o la o. La a sempre és oberta i la i i la u sempre tancades (per això la a si ha de dur accent gràfic sempre és à i la i i la u sempre és í/ú). • La e i la o sols poden ser obertes en posició tònica. Si són àtones són sempre tancades. Si porten accent gràfic ho sabeu per l'accent, obert o tancat. • Les paraules esdrúixoles solen tenir la e i la o tòniques, però com que sempre s'accentuen no podeu dubtar-hi.
Baixa el llum
Elisió. De les dues vocals que entren en contacte sols se'n pronuncia una. Es pronuncia: baixal llum.
Quina hora és?
Elisió. Es pronuncia: quinhora és?
Quina humitat!
Sinalefa. Si una de les dues vocals en contacte és i o u, la tendència és a formar un diftong. Es pronuncia: quinahumitat!. Recordeu que la h és una grafia muda, per tant, la paraula comença per vocal.