CMC parcial 1
🇪🇸
In Catalan
In Catalan
Practice Known Questions
Stay up to date with your due questions
Complete 5 questions to enable practice
Exams
Exam: Test your skills
Test your skills in exam mode
Learn New Questions
Manual Mode [BETA]
Select your own question and answer types
Specific modes
Learn with flashcards
Listening & SpellingSpelling: Type what you hear
multiple choiceMultiple choice mode
SpeakingAnswer with voice
Speaking & ListeningPractice pronunciation
TypingTyping only mode
CMC parcial 1 - Leaderboard
CMC parcial 1 - Details
Levels:
Questions:
95 questions
| 🇪🇸 | 🇪🇸 |
| 2 tipus de creacionisme | Creacionisme religiós i del disseny intel·ligent |
| Creacionisme del disseny intel·ligent | El món està creat de manera intel·ligent i res és a l'atzar |
| Autogènesi / Generació espontània | La vida pot sorgir de matèria inorgànica |
| Quins dos científics fan experiments per desmentir-ho? | Redi i Pasteur |
| Qui proposa la teoria prebiòtica? | Oparin i Haldane |
| En què es basa la teoria prebiòtica? | En les condicions fisicoquímiques de la terra fa uns 3000 4000 milions d'anys |
| Explica la teoria prebiòtica | L'energia dels rajos UV i les descàrregues elèctriques de les tempestes van provocar que gasos atmosfèrics donessin lloc a molècules orgàniques anomenades molècules prebiòtiques |
| Quins són els gasos que es troben a l'atmosfera enla teoria prebiòitca? | Vapor d'aigua, hidrogen, metà, amoníac, àcid sulfhídric... |
| Les molècules prebiotiques són .... | Aminoàcids |
| Què és la sopa primitiva | És quan les molècules previòtiques queden atrapades en basses d'aigua poc profundes |
| Què passa a la sopa primitiva? | Les molècules prebiòtiques reaccionen entre sí i formen coacervats |
| Quin experiment es fa per recolzar la teoria prebiòtica? | Experiment de Miller i Urey |
| Fonts hidrotermals | Xemeneies submarines que es formen en zones d'alta activitat volcànica. Riques en minerals. |
| A les fonts hidrotermals es formen ... | Protocèl·lules |
| Que diu la teoria de la panspèrmia? | La vida no sorgeix a la Terra sinó que es transporta a l'atzar de planeta a planeta... |
| En quina forma diu Arrhèniues que arriba la vida a la Terra? | Espores bacterianes |
| En quina forma du Hoyle que arriba la vida a la Terra? | Arriben organismes extremòfils |
| Heteròtrof | Obtenen aliment a partir de matèria orgànica del medi |
| Autòtrof | Produeix el seu propi aliment a partir de matèria inorgànica |
| Les primeres cèl·lules eren... | Bacteris anaerobis |
| Anaerobi | No por viure en presència de oxigen |
| Cianobacteris | Bacteris que poden fer la fotosíntesi |
| Què diu la teoria endosimbiòtica? | Les primeres cèl·lules EUCARIOTES van sorgir de la incorporació de bacteris per simbiosi a la cèl·lula ancestral |
| Alguns bacteris ............... són precursors dels .............. i formen una cèl·lula eucariota heteròtrofa primitiva | Aerobis cloroplasts |
| Aerobis | Necessiten oxigen per viure |
| Simbiosi | Relació beneficial entre dos o més individus |
| Fixisme | Diu que l'evolució no existeix. Espècies fixes i immutables |
| Catastrofisme | No hi ha evolució. Davant l'aparició de fòssils admet que algunes espècies es van extingir degut a events catastròfics. |
| Explica el transformisme de Lamarck | Segons Lamarck quan el medi canvia fa que els organismes facin servir més o menys un òrgan. Si es fa servir més aquest es desenvolupa sinó s'atrofia. Els trets adquirits es passen a la descendència |
| Trets principals del Darwinisme | El món canvia i també ho fan les espècies. L'evolució és gradual. Organismes semblants provenen del mateix descendent. L'evolució és resultat de la selecció nagural |
| Selecció natural | La variabilitat fa que apareguin organismes diferent sdins una mateixa espècie. Es produeix una lluita per l'existència on els més ben adaptats són afavorits per la selecció natural. Els més ben adaptats sobreviuen i es reproduexien millor i poc a poc els menys adaptats van morint |
| Neodarwinisme | Incorpora els nous coneixements de la genètica a la teoria de Darwin. La variabilitat ve donada per mutacions genètique sen els gens |
| Factors de risc (definició) | Circumstància o característica detectable que fa que un organisme sigui més propens a desnevolupar o produir una malaltia |
| Vía oral-fecal exemples | Hepatits A, salmonelosi |
| Vía oral-fecal exemples | Hepatits A, salmonelosi |
| Què és la salut? | Estat complet de benestar físic, mental o social |
| Factors de risc (definició) | Circumstància o característica detectable que fa que un organisme sigui més propens a desenvolupar o produir una malaltia |
| Factors de risc (tipus) | Es poden modificar i no es poden modificar |
| Factors modificables | Hàbits alimentàris i higiènics i consum de drogues |
| Factors no modificables | Edat i herència genètica |
| En que es divideix la salut pública | Promoció i prevenció, vigilància epidemiològica, protecció, salut laboral, drogodependències i seguretat alimentària |
| 2 tipus de medicina | Preventiva i assistencial |
| Preventiva | Tracta de prevenir el desenvolupament d'una malaltia |
| 3 tipus de mesures de la medicina preventiva | Mesures universals, selectives i individuals |
| Malaltia | Trastorn físic o mental que afecta al funcionament normal del cos |
| Tipus de malalties | Infeccioses i no infeccioses |
| Infeccioses | Causades per patògens |
| Patògens que causen infeccions | Bacteris, virus, fongs i protozous |
| Infecció | Creixement del patògen en cèl·lules o teixits |
| No infeccioses | No causades per patògens, majoritàriament no transmissibles, traumatismes, malaties degeneratives i gèniques |
| Vies de transmissió de malalties infeccioses | Vía oral-fecal, respiratòria i per contacte directe |
| Vía oral-fecal exemples | Hepatits A, salmonelosi |
| Vía respiratòria | Inhalació de partícules. Pneumonia, covid... |
| Contacte directe | Entre persones (Gonorrea, sífilis, sida, hepatits B...) Picades (malària) Ferides (tètanus) |
| 2 tipus de leucòcits/glòbuls blancs | Granulòcits i agranulòcits |
| Tipus granulòcits | Basòfils, eosinòfils, neutròfils (fagociten) |
| Tipus agranulòcits | Mastòcits (Histamina) i limfòcits |
| Tipus limfòcits | B, T i NK |
| Què és un antígen? | Subs que el cos detecta com a extranya capaç de activar una resposta immunitària. |
| Anticossos | Proteïnes que es troben unides a l'antóigem que serveixen per matar els patògens |
| Immunitat | Resistència d'un organisme a una infecció causada per un patògen o antígens |
| Immunitat innata | És inespecífica, que vol dir que actúa igual davant qualsevol microorganisme. No varia la intensitat de la seva resposta |
| 2 barreres | Primàries i secundàries |
| Barreres primàries | Impedeixen l'entrada de patògens (pell, mucoses) |
| Barreres secundàries | Inflamació. Els macròfags actúen, s'allibera l'hormona antihistamina que provoca vasodilatació que provoca un agument en el flux de sang de lazona que provoca inflamació. |
| Immunitat adquirida | Immunitat que s'adquireix en un moment o altre de la vida degut a que s'entra en contacte amb el patògen |
| 2 tipus de immunitat adquirida | Natural i artificial |
| Immu Adquir Natural | Agafar la malatia Activa (passar la malatia) Passiva (llet de la mare, placenta) |
| Immu Adquir Artificial | Activa (el cos crea anticossos perquè es fica organisme debilitat) Passiva (s'injecten directament anticossos) |
| Vacuna | Injecció d'una versió debilitada del virus |
| Sèrum | Injecció d'anticossos, immunitat immediata però poc duradora |
| EFG | Especialitat Farmacèutica genèrica |
| Què és un genèric? | Un medicament que es ven amb el nom comercial del seu principi actiu. Són bioequivalents als productes de marca. |
| EFP | Esoecialitat farmacèutica publicitaria. Se'n pot fer publicitat i obtenir sense receota mèdica. |
| TDL | Tractament de llarga durada |
| DH | Especialitat de diagnòstic hospitalari |
| ECM | Medicament d'especial comtrol mèdic |
| Antibiòtics | Actúen contra bacteris |
| Que passa si no es segueix la posologia prescrita? | Es pot desenvolupar resistència |
| Fases del diagnòstic | Entrevista clínica o anamnesi, exploració física, exploració complementària |
| Anomena totes les proves que es poden fer. (Sense subgrups) | Anàlisi de sang, diagnòstic per la imatge, tècniques de registre d'activitat elèctrica, test d'esforç, cateterisme cardíac, endoscòpia i biòpsia. |
| Anomena les proves de diagnòstic per la imatge | Radiografia, TAC, medicina nuclear, ecografia, ressonància magnètica |
| TAC (sigles) | Tomografia Axial Computada |
| Que s'observa en les radiografies? | Els ossos densos i els teixits tous més opacs |
| Diferència entre TAC i radiografia | El tac crea imatges més nítides però fa servir 50x més de radiació. |
| Inconvenient resonància magnètica | No apta per gent amb marcapassos, pròtesis... |
| Medicina Nuclear. Quina subst'ancia s'utilitza? Per què serveix? | La subs radioactiva o contrast serveix per veure com es distribueix aquest per el cos i el funcionament dels òrgans. |
| Exemples medicina nuclear | Gammagrafia, PET, SPECT |
| 3 tècniques de registre de act elèctrica | Ecocardiograma, electroencefalograma, electromiograma |
| Per a qui és indicat el test d'esforç? | Gent que ha patit malaltíes cardíaques i grups de risc (hipertensió...) |
| Cateterisme cardíac. Explica'l | S'introdueix un catèter per una artèria i es fa arribar al cor amb una guia i rajos X. Un cop allà s'injecta contrast i es fan imatges (angiografies) |
| On es pot fer una endoscopia? | Cavitats corporals o òrgans buits |