Química parcial 3r trimestre
🇪🇸
In Catalan
In Catalan
Practice Known Questions
Stay up to date with your due questions
Complete 5 questions to enable practice
Exams
Exam: Test your skills
Test your skills in exam mode
Learn New Questions
Manual Mode [BETA]
Select your own question and answer types
Specific modes
Learn with flashcards
Listening & SpellingSpelling: Type what you hear
multiple choiceMultiple choice mode
SpeakingAnswer with voice
Speaking & ListeningPractice pronunciation
TypingTyping only mode
Química parcial 3r trimestre - Leaderboard
Química parcial 3r trimestre - Details
Levels:
Questions:
39 questions
| 🇪🇸 | 🇪🇸 |
| Teoria de Demòcrit | La matèria està formada per partícules petites i inidvisibles anomenades àtoms. |
| Teoria de Dalton | Distingeix entre elements i compostos |
| Model de Thomson | Els electrons es troben dispersos dins de l'àtom suspesos dins un núvol de càrrega positiva. Les càrregues es contrarresten i l'àtom queda neutre. Pa de panses. |
| Model de rutherford | Amb l'experiment de la llàmina d'or corrobora que l'àtom és pràcticament buit. La massa es concentra al nucli. Els electrons de càrrega negativa gira al voltant d'aquest a gran distància. |
| Ordena les ones electromagnètiques segons la seva longitud d'ona de menys a més gran. | Rajos gamma-Rajos X- Rajos UV- Llum visible- Infrarrojos- Microones- FM-AM |
| Ordena les ones electromagnètiques de menys a més energètiques | AM-FM-Microones-Infrarrojos-Llum Visible-Rajos UV-Rajos X- Rajos gamma |
| 3 grups de línies en l'espectre de l'àto d'hidrogen. | Sèrie de Lyman, Balmer i Paschen |
| Sèrie de Balmer | UV i visible |
| Sèrie de Paschen | Infrarroig |
| Quantització | Algunes magnituds (com l'energia) estàn quantitzades, és a dir, la quantitat d'energia que es pit tindre és múltiple del quàntum. Més petit que el quàntum no existeix. |
| Com ajuda la quantització a Bohr | Si l'energia està quantitzada vol dir que l'electró no es pot trobar a qualsevol distància del nucli. Li permet definir unes òrbites molt específiques per on gira l'electró al voltant del nucli. |
| Anomena els 3 postulats de Bohr | 1er--> Un e-, com a conseqüència de la força centrípeta produïda per el protó, gira en torn el nucli sense emetre ni absorbir energia. 2n--> Hi han òrbites molt concretes. Per trobar una òrbita el pròducte de la quantitat de moviment per el radi de la òrbita ha de ser múltiple enter de h/2·3,14 3er--> Si un electró absorbeix energia salta a una orbita superior. Si un electró emet energia salta a una de inferior. |
| Quantes òrbites salta un e- si absorbeix 1 fotó | 1 òrbita cap amunt si absorbeix o cap avall si emet |
| Quins àtoms descriu bé el model de Bohr i quins no | Descriu bé àtoms com el H i He+ que tenen un sol e-, no obstant això, no descriu bé les espèciues polielectròniques. |
| Hi ha dis modls que expliquen el comportament de la llum. Són ... | Ondulatori i corpuscular |
| Hipòtesi de De Broglie | Qualsevol partícula de massa m i velocitat v té una ona associada |
| Principi d'incertesa de Heisenberg | No podem conèixer simultàniament i amb exactitud la quantitat de moviment i la posició d'una partícula. |
| Com contribuex Schrödinger? Que ens pemret? | Aquest científic proposa l'equació d'Schrödinger que són unes funcions d'ona que permeten saber la zona per la que es pot trobar un electró però no la seva posició exacta. Permet definir el concepte d'orbital. |
| Què és un orbital? | Zona de l'espai a l'entorn del nucli d'un àtom on hi ha grans probabilitats de trobar un e- |
| 4 orbitals | Spdf |
| Nombres quàtics | Pricnipal (n), secundari (l), magnètic (ml), espín (ms) |
| Regla de Madelung | Quan dos orbitals tenen el mateix valor de n+l és més energètic el de n més gran. |
| Principi d'Aufbau | Els obritals s'omplen de menys a més energètics. |
| Principi d'exclusió de Pauli | No es pot trobar 2 electrons en un àtom amb wls 4 nombres quàntics iguals. |
| Regla de Hund | En ocupar orbitals de la mateixa energia o degenerats els electrons han d'estar el més separats possible |
| La primera classificació es basa en... | Aparença i propietats físiques dels elements. Es divdieixen en metalls i no metalls |
| 1829 | Döbereiner els metalls i no metalls i els col·loca per ordre creixent de massa atòmica. Observa unes tríades de elements similars. La massa atòmica del element del mitj és la mitjana aritmètica dels dos altres. |
| 1864 | Newlands ordena els elements segons massa atòmica i observa que les propietats es repetien cada 8 elements, periodicitat. |
| Llei de les octaves | El vuitè element a partir d'un donat és una mena de repetició del primer, com la not vuitena de l'escala musical. |
| 1869 | Meyer i Mendeleiev fan la predecessora de la taula periòdica actual. Hi aparèixen els 60 elements coneguts fins el moment. |
| La taula periòdica actual es divideix en: | 7 períodes o files i 18 columnes o grups |
| Anomena els semimetalls | B, Si, Ge, As, Sb, Te, Po |
| Les terres rares són ....... i es fan servir per ........ | Els actínids i lantànids i es fan servir per tot tipus de coses, PC, tecnologia militar, telèfins... |