level: Fonema sord / sonor
Questions and Answers List
Digues si la grafia subratllada correspon a un fonema sord o sonor. Explica breument per què
level questions: Fonema sord / sonor
| Question | Answer |
|---|---|
| Dels europeus i de les europees | Sonores. Les consonants en posició final són sempre sordes però poden sonoritzar en contacte amb la primera consonant o vocal de la paraula següent. És el que es diu fonètica sintàctica. En aquest cas, per tant, la -s final sonoritza perquè la paraula següent comença per vocal. |
| Endinsar | Sonora. La grafia s sols és sonora si es troba entre vocals -s- (casa). En els altres casos és sempre sorda (soc, cabàs, estrany...). Recordem les grafies de les s sordes i sonores: sordes (s,c,ç-ss-)/sonores (-s- entre vocals, z sempre). En aquest cas tenim una excepció: els derivats i compostos a partir de dins i trans (seguits de vocal o consonant sonora) presenten s sonora. |
| Transformació | Sorda. La s precedida de consonant sempre és sorda i a més va seguida de consonant sorda. |
| Transatlàntic | Sonora. Excepció. Mireu l'explicació d'endinsar. |
| Arròs | Sorda. Totes les consonants en posició final absolut solen ser sordes. A més, la -s representa el so d'una consonant alveolar fricativa sorda. |
| Arròs generós | Sonora. Les consonants en posició final solen pronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora. |
| Fang | Sorda. Les consonants en posició final solen ser sordes,independentment de la grafia. La g representa una consonant oclusiva velar sonora però en aquesta posició es pronuncia sorda. |
| Verd granota | Sonora. La grafia g representa una consonantoclusiva velar sonora. No es modifica. |
| Verd granota | Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb unaconsonant sonora. |
| Xiuxiuejar | Sordes totes dues. Aquestes grafies representen consonants palatals fricatives o africades però sempre sordes. |
| Panxa | Sorda. Mireu l'explicació de xiuxiuejar. |
| Elefant dòcil | Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora. La t i la d són consonants oclusives dentals (sorda i sonora). En realitat, la t s'assimila a la d i es pronuncia d o bé s'emmudeix. En qualsevol cas sona d, és a dir, sonora. |
| Gent del carrer | Sonora. Mireu l'explicació d'elefant dòcil. |
| Adob | Sorda. Les consonants en posició final solen ser sordes, independentment de la grafia. La b representa una consonant bilabial sonora però en aquesta posició es pronuncia sorda. |
| Els homes | Sonora. La h és una grafia muda, per tant la s final sonoritza en contacte amb la vocal de la paraula següent. |
| Les dones | Sonora. Les consonants en posició final solenpronunciar-se sordes però sonoritzen en contacte amb una consonant sonora. |
| Al segle | Sorda. La grafia s inicial representa una alveolar fricativa sorda i no canvia (està a principi de paraula). |
| Peix cru | Sorda. El dígraf ix representa una consonant fricativa sorda, està en posició final i segueix una consonant sorda. |
| Peix gran | Sonora. El dígraf ix representa una consonantfricativa sorda i està en posició final però segueix una consonant sonora i sonoritza. |
| Roig intens | Sonora. El dígraf ig representa una consonant africada sorda i està en posició final però sonoritza en contacte amb la vocal. |
| Colze | Sonora. La grafia z representa sempre una consonant alveolar fricativa sonora (en qualsevol posició). |
| Jaume | Sonora. La grafia j representa una consonant fricativa sonora. La tj representa una consonant africada però també sonora. |
| Xàtiva | Sorda. La x representa una consonant fricativa (o africada) però sempre sorda. |
| Xocolata | Sorda. La x representa una consonant fricativa (o africada) però sempre sorda. |
| Recordeu | • En posició final, totes les consonants es pronuncien sordes, independentment de la grafia. • Les consonants sols canvien de sordes a sonores si hi ha un context que obliga a aquest canvi: consonant final en contacte amb vocal o consonant sonora. • La fonètica sintàctica afecta l'última consonant de la paraula en contacte amb la vocal o consonant inicial de la següent. És a dir, en posició inicial, no canvien. |
| pot (poder) | Oberta. La o del verb PODER quan és tònica sempre és oberta. |
| porta (portar) | Oberta. La e/o seguida del grup -rt sol pronunciar-se oberta. |
| crec (creure) | Tancada. Presenten e tancada les e tòniques dels verbs CREURE, VEURE, BEURE I DEURE. Per contra, tenen vocal oberta les formes tòniques del verb VOLER (vols, vol, volen). |
| deu | Oberta si és el numeral / tancada si és una forma verbal del verb DEURE. Altres numerals amb e/o obertes: set, nou, deu, dèsset/disset, dènou/dinou. |
| home | Oberta. Per evolució. Altres paraules freqüents amb o oberta que hem de conéixer i aprendre: cosa, poble, hora, moble, dona... |
| jove | Tancada. Per evolució. Altres paraules freqüents que hem d'aprendre i conéixer ( i que són sordes): poma, dona (verb DONAR, abans s'escrivia amb accent diacrític: dóna)... |
| Dona (substantiu) | Oberta. Veieu l'explicació d'home. |
| cort | Tancada. Excepció. Per posició (seguida de rt) hauria de pronunciar-se oberta però en l'estàndard es recomana la pronúncia tancada. |
| herba | Tancada. Excepció. En aquesta posició hauria de ser oberta però es pronuncia sempre tancada. |
| tendre | Oberta. La e/o seguides dels grups -ndr- i -ldr- són obertes. Altres exemples: gendre, divendres, cendra... |
| moldre | Oberta. Mireu l'explicació de tendre. Hi ha molts verbs en valencià que presenten o oberta seguida del grup -ldr-: MOLDRE, RESOLDRE, ABSOLDRE... No és el cas dels verbs PRENDRE, COMPRENDRE... que tenen vocal tancada. Altrament, verbs com PONDRE, COMPONDRE, CORRESPONDRE, RESPONDRE presenten o oberta. Evidentment, si tenen e/o tòniques es conserven obertes o tancades en la conjugació. |
| molt | Tancada si és el determinant, tancada /si és el participi de MOLDRE, oberta. Abans el diacrític ens indicava que era el participi: mòlt, mòlta, mòlts, mòltes. Ara no. |
| tou | Tancada. Excepció. En molts casos els diftongs solen pronunciar-se oberts ja que la e/o solen obrir quan van seguides immediatament o en la síl·laba següent de les vocals i/u: ou, bou, dijous, Corpus, ingenu, conveni, col·legi... |
| recepta | Oberta. La e és oberta seguida dels grups -pt- i -ct-: projecte, afecta, injecta, idiolecte, concepte... |
| pou | Tancada. Excepció. Mireu l'explicació de tou. |
| gemegar | Tancada. Les e/o en posició àtona són sempretancades. |
| Recordeu | Les úniques vocals que poden ser obertes o tancades (per evolució o per context) són la e o la o. La a sempre és oberta i la i i la u sempre tancades (per això la a si ha de dur accent gràfic sempre és à i la i i la u sempre és í/ú). • La e i la o sols poden ser obertes en posició tònica. Si són àtones són sempre tancades. Si porten accent gràfic ho sabeu per l'accent, obert o tancat. • Les paraules esdrúixoles solen tenir la e i la o tòniques, però com que sempre s'accentuen no podeu dubtar-hi. |
| baixa el llum | Elisió. De les dues vocals que entren en contacte sols se'n pronuncia una. Es pronuncia: baixal llum. |
| Quina hora és? | Elisió. Es pronuncia: quinhora és? |
| Quina humitat! | Sinalefa. Si una de les dues vocals en contacte és i o u, la tendència és a formar un diftong. Es pronuncia: quinahumitat!. Recordeu que la h és una grafia muda, per tant, la paraula comença per vocal. |